La malaltia de Parkinson

     La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu crònic que condueix amb el temps a una incapacitat progressiva. L'etiologia, és a dir la causa d'aquest trastorn encara continua essent un misteri. La malaltia és causada per una deficiència de dopamina, un neurotransmissor, que es produeix a la zona del cervell anomenada substància negra.

     Típicament, els primers símptomes són unilaterals, és a dir, que només es manifesten en un costat del cos.

     Els símptomes de la malaltia, i que per tant ens poden alertar a l'hora de detectar la malaltia de manera més precoç són els següents:

- Bradicinèsia: moviments extremadament lents.

- Tremolor en estat de repòs que és més prominent al costat més afectat.

- Rigidesa: més prominent també al costat més afectat.

- Reducció de balanceig del braç del costat afectat al caminar.

- Dificultats per caminar i mantenir l'equilibri: la persona pot experimentar l'anomenada marxa "festinant" que consisteix en caminar a passos curts i accelerats, o patir episodis de "freezing" o congelació que el paralitzin.

- Micrografia: escriptura amb lletra molt petita i encongida.

- Pèrdua d'expressivitat en el rostre, apareix la denominada "cara de peix" o màscara, per falta d'expressió dels músculs de la cara.

- Disàrtria: reducció del volum de veu i timbre monòton i apagat.

- Menys habilitat per realitzar tasques manuals.

- També poden aparèixer trastorns emocionals, com l'ansietat o la depressió.

     Una altra de les característiques són les fluctuacions motores, anomenades fluctuacions "ON-OFF". Es denomina fase ON al moment en què la persona afectada té un millor control dels símptomes i pot realitzar les seves activitats de la vida diària. Al contrari, la fase OFF és el moment del dia en què aquests símptomes fan la seva reaparició.

     Un fals mite sobre la malaltia de Parkinson és que es tracta d'una malaltia que només afecta a persones grans, ja que aproximadament el 20% dels pacients diagnosticats inicien la simptomatologia a la dècada dels 40. Es calcula que a Espanya pot haver-hi aproximadament 120.000 persones afectades per aquesta malaltia.

     El diagnòstic és bàsicament clínic ja que no existeixen marcadors biològics de la malaltia. Les tècniques de neuroimatge poden ajudar a la hora de descartar altres causes que poden explicar el quadre clínic del pacient.

     Actualment aquesta malaltia no té cura, però sí que es pot controlar de manera eficaç. El tractament de la malaltia actual es dirigeix únicament a millorar els símptomes derivats de la patologia. Per tant, els malalts hauran de prendre els fàrmacs de manera crònica.

     

 La música i el ball beneficien a les persones amb Parkinson perquè els hi ajuden a exercitar les capacitats motrius, com són la coordinació, la força o l'equilibri, a sortir dels "bloquejos" o fases OFF; a més, facilita l'expressió corporal. Per altra banda, millora les capacitats emocionals, perquè crea estímuls que influeixen directament en l'estat d'ànim, disminueix l'ansietat i provoca sensacions de plaer i benestar.

     Per altra banda, és molt important el fet de realitzar 4-5 àpats al dia. L'esmorzar es considera un dels principals ja que restableix les reserves cremades durant la nit per l'organisme i millora el rendiment. A mig matí és important prendre algun aliment, com una fruita o un iogurt, que no disminueixi la gana de cara a l'àpat principal. Al dinar han d'estar representats tots els grups bàsics: proteïnes, carbohidrats i vegetals. El berenar serà el quart àpat del dia: un cereal, un làctic i una fruita seria la recepta ideal, i representaria aproximadament el 15% de les calories diàries. La recomanació pel sopar: tal i com passa amb el dinar, també hi han d'estar representats tots els grups bàsics d'aliments però variant-los i cuinant-los de manera més senzilla, per tal de no incrementar molt l'aport calòric just abans d'anar a dormir.

 

Gemma Serrat

Psicòloga

Edat 3 Besalú