EL DOL DURANT EL CORONAVIRUS

Podem dir que la situació actual és excepcional i ens ha obligat a canviar les nostres rutines, hàbits, costums i la manera que tenim de relacionar-nos. Inevitablement ha tingut també conseqüències en la nostra manera de morir i d'acomiadar als nostres morts.

Durant aquest període, moltes persones estan morint i/o moriran a causa del coronavirus, però moltes altres ho faran per altres causes.

Els rituals de comiat (vetlles, cerimònies religiones o rituals familiars) són actes simbòlics que ens ajuden a expressar els nostres sentiments davant d'una pèrdua, a posar una mica d'ordre al nostre estat emocional i rebre suport social per part d'altres persones que ens són estimades. No obstant, la situació sanitària actual ha limitat en gran part aquestes expressions que validen el dolor i el sentiment de pèrdua de la persona que ha patit la pèrdua i, per aquest motiu, pot dificultar l'elaboració d'un dol normalitzat.

Si has perdut un ésser estimat és possible que estiguis experimentant tot un cúmul d'emocions i sentiments com ara la tristesa, la ràbia o la impotència, fins i tot pots arribar a sentir que això no va amb tu i que no està passant, generant un estat de confusió. Algunes persones refereixen sentir-se esgotades fisicament i psicològicament per la situació que estem vivint. La frustació i la culpa també poden estar molt presents aquests dies i potser durant algun temps.

A la pèrdua ja dolorosa de per si d'un familiar, cal afegir-hi les circumstàncies especials de la seva mort: no poden cuidar-lo, acompanyar-lo i acomiadar-lo com t'hagués agradat en els seus últims moments. Aquestes circumstàncies poden fer que experimentis símpotomes físics i emocionals com: taquicàrdies, sensació d'opressio al pit, sensació de nus a l'estómac, cefalees, sequedat a la boca, sensació de mareig, irritabilitat, canvis d'humor, etc... Totes aquestes sensacions són normals, així com fer-se moltes preguntes que no tenen resposta (perquè a nosaltres? I si hagués...? I si no...?).

Algunes coses a tenir en compte que et poden ajudar a sentir-te una mica millor:

- Tingues clar que les circumstàncies actuals escapen del nostre control, per tant, no siguis tan dur amb tu mateix.

- Pensa que més endavant, si ho necessites, podràs dur a terme la cerimònia o ritual que t'hauria agradat fer en aquest moment.

- Prepara un escrit per quan puguis reunir a tots els teus éssers estimats i fer-li un petit homenatge presencial tal com t'hauria agradat.

- Escriure resulta molt terapèutic: pots escriura una carta, dirigida al teu ésser estimat que has perdut explicant-li com et sents. També pots escriure sobre una emoció o sentiment concret: com per exemple una carta a la meva tristesa/ràbia. Pots escriure també sobre tots els records positius que et vinguin al cap amb aquella persona, sentiments d'agraïment, de disculpes, etc. Una altra idea és escriure un diari on expressis tot el que vas sentint cada dia. El que s'explica i s'expressa existeix i ens ajuda a prendre consciència de la realitat de la pèrdua i dels nostres afrontaments durant el procés de dol.

- Construeix una caixa de records, per guardar els objectes que vulguis mantenir del teu ésser estimat. Intenta decorar-la al seu gust. Pots demanar a altres membres de la família que t'ajudin a realitzar-la.

Recorda que el dol és un procés i necessites temps per elaborar-lo. Cada persona sent de manera diferent i tots els temps per elaborar-lo són vàlids, intenta en la mesura del possible tornar a les teves rutines, relaciona't i no t'aïllis dels teus familiars i del teu cercle d'amistats. I, per últim, viu: dóna't permís per continuar amb la teva vida sense sentiments de culpabilitat.

Àrea de Psicologia EDAT3 BESALÚ