La importància de l'autoestima en la rehabilitació

   Com ja sabem, l'envelliment és un procés fisiològic i progressiu amb declinació de les funcions orgàniques i psicològiques, amb pèrdua de capacitat sensorial i cognitiva. Aquest procés pot anar acompanyat o no de malalties i lesions com poden ser l'Alzheimer, el Parkinson, AVC, hipertensió arterial, artritis, capsulitis, dit de gallet, pròtesis...

    Tots aquests canvis proporcionen una reducció en les capacitats funcionals per executar les activitats bàsiques de la vida diària. La pèrdua d'aquestes capacitats poden crear en la persona pors i inseguretats que poden afectar negativament la seva autoestima, ja que es poden sentir no productius i al perdre la seva autonomia.

    No sempre existeix una relació directa entre les capacitats funcionals i l'autoestima. Per exemple, hi ha persones amb dependència que no tenen una baixa autoestima i una percepció pessimista, i altres amb més autonomia que tenen una visió negativa de la vida.

    Tot i així, quan parlem d'autoestima cal donar-li el valor que li correspon, per això cal que sigui un eix de treball diari i constant. El fisioterapeuta, d'aquesta manera, no només treballarà amb la part motriu o física de la persona, sinó que treballarà també amb aspectes emocionals.

   Què fem des del nostre centre?

• Mantenim l'autonomia al màxim possible dins les capacitats de cada persona. Si una persona  pot arribar a pentinar-se encara que sigui amb una sola mà, doncs ho potenciarem dia a dia.
• Semple cal explicar a la persona el que es vol treballar i  perquè servirà l'exercici, és important tenir clar quin objectiu volem assolir conjuntament.
• La paciència és primordial, cal deixar que facin al seu ritme. Si per exemple anem a realitzar la marxa i fan passes curtes i lentes, no li donarem importància. L'imprescindible és que realitzin l'exercici. D'aquesta manera ja estem aconseguint un dels objectius, mantenir la marxa. A vegades poden dir que van molt lents, no podem caure en la frustració o desesperança, la nostra resposta ha de ser que no tenim pressa, estem per això.
• No sobreprotegim. Si veiem que una persona no aconsegueix aixecar-se sola, no l'aixecarem. Caldrà donar les instruccions pas a pas i reforçar. Si veiem que no ho aconsegueix llavors l'ajudarem.
• En el cas que la persona tingui una hemiplègia, per exemple, valorarem què pot fer sol i en què li caldrà ajuda. Quan apareix la frustració és perquè aquella persona li agradaria caminar com abans, però potser no podrà ser. Com actuem? Doncs caldrà explicat que tot i les limitacions que té, pot fer més del que es pensa. El sentirem dir que no vale pas res i que se li fa impossible fer qualsevol exercici. Insistim, no ens donem per vençuts. Si sabem que pot mantenir-se dret l'ajudarem i l'acompanyarem parlant. Li preguntarem què està fent i ens haurà de dir que s'està mantinguent dret. En aquest moment serà quan li farem veure el que està aconseguint. Mica en mica anirà prenent consiciència de les seves capacitats. Cal que sigui capaç de reconèixer les seves capacitats i avanços. D'aquesta manera l'estarem fent conscient dels seus progressos i en certa manera, l'estarem empoderant perquè assumeixi les regnes del seu tractament rehabilitador.
• És molt important conservar la imatge personal, tan a nivell físic o postural com en el vestit i el pentinat. Si alguna persona té tendència a tenir mala postura quan està asseguda, cal col.locar-lo correctament i posar coixins a punts concrets per estabilitzar si és necessari. Mantindrem també les seves preferències en el vestit i en el pentinat, si la persona és coqueta, intentarem que no li falti aquell pintallabis o mocador al coll.

   Així doncs, davant de persones que valorem que tenen autoestima baixa, que es frustren amb facilitat, que poden presentar simptomatologia ansiosa o depressiva, dediquem-los temps per parlar, fem sentir-los que ens importen, expliquem-los bé les coses. És primordial valorar-los i fer que es valorin ells mateixos independentment de la malaltia que tinguin, només així l'esforç rehabilitador tindrà èxit.

Lorena Romero - Fisioterapeuta Edat3Besalú col. 10858