MUSICOTERÀPIA I DEMÈNCIA

Les demències són trastorns neurodegeneratius que comporten, entre altres manifestacions, una afectació progressiva d'alteracions cognitives com la memòria i el llenguatge, així com d'alteracions conductuals.

La teràpia amb música ha estat consolidant-se durant els últims anys com la teràpia no farmacològica eficaç per pal.liar moltes d'aquestes manifestacions clíniques.

Molts estudis demostren que la musicoteràpia afavoreix la comunicació amb els altres, l'autoregulació de les emocions i ajuda a mantenir les capacitats cognitives preservades, a augmentar l'autonomia i el benestar de la persona.

D'entre totes les activitats que es poden fer a casa, escoltar música és una de les més senzilles i efectives.

Quan el vostre familiar escolti una cançó que l'ha emocionat en un moment determinat pot fer-lo recordar amb tota plenitud els detalls d'aquell moment: li pot evocar el que va passar, els sons, les olors i fins i tot les sensacions tàctils, connectar-lo d'aquesta manera amb la seva identitat.

El ritme d'una cançó pot també aconseguir posar-lo en moviment (amb tots els beneficis físics que això comporta) i treure'l d'un estat d'apatia, incentivant-lo a realitzar altres tasques després.

Aquí us deixem alguns consells per gaudir de la música amb el vostre familiar:

- Troba la seva música significativa: identifica els temes que més havia escoltat, els cantants o grups predilectes. Si ell no és capaç d'explicar-t'ho, busca entre els seus discs o cassettes o bé pregunta a altres familiars. Busca també les cançons populars de quan tenia entre 18 i 25 anys. És una etapa de la vida molt significativa!

- Comprova si el relaxa o l'estimula. Caldrà que provis la música que has triat, sobretot si ell no ha pogut participar en aquest procés de selecció. Assenteu-vos junts i escolteu els temes. Observar les seves reaccions et confirmarà quin efecte li produeix.

- No el deixis sol escoltant la música, ja que alguna cançó podria despertar emocions inesperades que podria no saber gestionar. Així doncs, acompanya'l sempre durant aquestes sessions, pot ser molt enriquidor pels dos. Cal tenir present que plorar no implica sempre una emoció desagradable, no obstant, si observes que es neguiteja o s'agita apaga la música i pregunta-li si prefereix no escoltar-la.

- Les sessions no haurien de durar més de 30 minuts, ja que una persona amb deteriorament cognitiu veu limitada la seva capacitat d'atenció. Per tant, passat cert temps podria deixar de centrar-se en la música o fins i tot podria sobreestimular-se.

I finalment pensa en tu: concedeix-te també els teus minuts per escoltar la teva música: pensa quin efecte et causen les teves cançons, pensa perquè et són significatives i classifica-les per poder-les escoltar en funció del que necessitis en cada moment, veuràs que et resulta també molt terapèutic.

Àrea de Psicologia Edat3 Besalú